Avui (13-08-11) hem anat la Georgina i jo a fer un vol pel Garraf. Tot i que és estiu i no és massa recomanable anar-hi per aquesta època de l’any, ens ha semblat que aquest estiu no és massa calorós.
Hem sortit, a dos quarts de nou, del poble de Garraf en direcció al GR-92 que puja cap a la Pleta. Així que hem hagut de travessar l’antic túnel que salva la via del tren i després el pont que salva l’autopista Pau Casals. Ja s’ha fet menció en altres entrades de lo amagat i esbrossat que està aquesta part del GR. Enfilem el camí amb la carretera de les costes i el mar a la dreta. El camí puja en zig-zag fins a la primera pedrera que ens desvia cap a l’esquerra en un nou camí que puja fins a la Pleta. No ens entretenim i seguim la carretera que compartiex camí amb el GR. Arribem fins al Pla de Querol on hi ha el desviament cap a el radar meteorològic i la Morella que segueix el GR-92. Nosaltres, però, seguim en direcció Vallgrassa des del GR-92.4 que es pren uns quants metres més avall del Pla. L’entrada està ben indicada, però el camí, poc transitat i brut de matolls, és fàcilment perdedor i cal estar a l’agüait de les fites per anar-les seguint. El camí va en baixada fins al Fondo del Pitxot a trobar el llit del torrent que seguim pràcticament fins als cocons o pous de Vallgrassa. Aquesta és la part més penosa de caminar i també on es perd més el camí. Arribem a Vallgrassa, que ens queda a la dreta, i seguim el camí de l’esquerra per prendre el PR C-37. Fem una aturada per esmorzar, doncs a lo tonto ja han passat qüasi tres hores. Seguim el PR fins a la Bassa de la Casa Vella on deixarem el PR i seguirem pel camí pavimentat que baixa per l’esquerra i que ens ha de dur fins a la masia de Can Lluçà, on tornarem a agafar el GR-92 del començament, també conegut com camí de les costes. Ara ja tot és baixada fins al poble de Garraf. En total hem invertit quatre hores i mitja en fer el recorregut d’uns 14 quilòmetres.
Pel camí hem disfrutat d’unes bones vistes i hem trobat algunes bestioles…
PergoPasses 